Manifest #19F #EsportInclusiu

El Club Esportiu LGTBI+ DRACS València, en favor de la promoció i protecció de la diversitat en l’àmbit esportiu, amb motiu de la commemoració del Dia Internacional contra l’LGTBIfòbia en l’Esport, per un esport igualitari i lliure de masclisme i LGTBIfòbia.

Aquest manifest reivindica les discriminacions, patides per les persones, per causa de la seua identitat de gènere de les quals, expressió de gènere, orientació afectivo sexual i altres realitats diverses no normatives, en un model de desenvolupament esportiu predominantment binari i segregat.

Afortunadament, gràcies al treball de les entitats i col·lectius de la Comunitat Valenciana i a la voluntat política, disposem d’una legislació que ens permet actuar en l’erradicació del masclisme i l’LGTBIfòbia en l’esport; no obstant això, en moltes CCAA i països això no és possible.

<<L’esport té el poder de transformar el món. Té el poder d’inspirar, d’unir a la gent com poques altres coses…Té més capacitat que els governs de derrocar les barreres socials.>> (Nelson Mandela)

L’esport és, i ha de ser, una eina de desenvolupament personal per a todes. Manifestem que:

  1. Necessitem una Llei Estatal d’Igualtat LGTBI i una Llei Estatal per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones Trans* que asseguren l’accés a l’esport de la diversitat, en igualtat de condicions, que protegisquen els drets humans fonamentals i fomenten la inclusió en l’esport.
  2. Les administracions, federacions i òrgans competents de l’àmbit esportiu han d’adoptar les mesures precises per a garantir que les activitats esportives i competicions es gaudisquen en condicions d’igualtat i respecte a les realitats de les persones LGTBI+, per a evitar qualsevol acte de prejudici, fustigació i violència física, psicològica o institucional.
  3. Les persones trans* han de tindre dret a participar en totes les activitats esportives i competicions atenent la seua identitat de gènere a tots els efectes.
  4. S’han d’incloure en tots els formats administratius la inclusió de les famílies diverses, a més, tota la documentació generada ha d’atendre la identitat de gènere de les persones esportistes.
  5. Les dones trans han de competir en igualtat de condicions que la resta de dones, sense ser sotmeses a processos patologizants, a l’obligació de presentar cap documentació mèdica.
  6. S’ha de fomentar l’esport mixt en totes les categories d’edat i evitar la segregació binària que impedeix l’accés a les persones no binàries i les persones amb variacions intersex.
  7. S’ha de fomentar la visibilitat de la diversitat afectivo sexual i d’identitat de gènere, mitjançant persones referents en l’àmbit esportiu.
  8. S’ha de desenvolupar un pla formatiu que garantisca l’alliberament de l’activitat esportiva, competicions i espais esportius  d’LGBTIfòbia.
  9. S’ha de donar impuls a un pla de sensibilització per a assegurar que l’accés de les persones trans als serveis i vestidors no segregats, siga segur i concorde a a la seua identitat de gènere.
  10. És imprescindible fomentar la inclusió laboral de les persones en risc d’exclusió social del col·lectiu LGTBI en l’àmbit esportiu, així com pal·liar la bretxa salarial, els sostres de cristall i altres desigualtats de l’àmbit esportiu professional.

Suma-te’hi:

Et convidem a sumar-te en les nostres reivindicacions, ja siga a títol individual o com a Col·lectiu o Entitat, inclou aquesta imatge en les teues Xarxes Socials i adhereix-t’hi a través del següent formulari:

Adhesions:

ALICANTE ENTIENDE LGTBI
Ajuntament d’Alcoi – Regidoria d’Esports
Ajuntament d’Onil
AMICO
Asociación Deportiva Elaios LGTB+
CASDA. Associació ciutadana contra la sida de Castelló
CLGS
CLGS (Col·lectiu de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals de la Safor)
Club Deportivo Elemental Halegatos Madrid
Club Esportiu LGTB+ Samarucs
Club Esportiu LGTBI+ DRACS València
Col.lectiu LGTBIQ+ Queerfest Castelló
Col·lectiu 03820 – Compromís per Cocentaina
Compromís per Alcoi
CREAT. Creación y Formación en Artes Circenses
Esquerra Unida de Petrer
GALESH, Asoc. familias homoporantales
Kifkif, Migraciones y Refugio LGTBI
Lambda, col•lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar
Las Heidis. Lambda
LGTB CREVILLENT
Madrid Titanes Club de Rugby
Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat
Plataforma Ciutadana Guanyar Alcoi
PODEM ALCOI
PONTS D`IGUALTAT ALCOI
Col.lectiu Vila-Diversitat
Mirall Camp de Túria
Castelló LGBTI
Ponts d’ Igualtat Petrer
Queerverse

Victor Cabanes Brull
Eliseo Espert Juan
Ana Valenzuela Sanz
Ignasi Jara i Tomàs
Jose Fabra Rivera
Jorge Enrique Coderch Ferrando
Jose Gozalbez Alonso
Aitor Pla Domínguez
Jorge García Pascual
Ignacio Pérez Carretero
Amandine Weykamp
Jovita Cerdá Garcia
Francisco Javier Ríos Muñoz
David Ferrandis González
Juan Ignacio Catalán Benavente
María del Carmen Ramírez Gómez
Carlos Simón
Miguel Ayensa Mazo
Hugo Alba Rubio Martí
Víctor Bravo Barragán
Juan Francisco Fernández Hernández
Nhabi iturbide
Karina Spaccapietra Puentes
Jose Castillo
Mario Sánchez Brox
Naroa Gallego
Màrius Ivorra
Elisa Guillem de la Cruz
Alexandre Cerradelo Garcia
Jordi Pla
Javier A. Sansalvador Pérez
Sheila Bataller Miñana
Vicent Molina i Perona
Vicent Molina i Perona
Carolina Iváñez López
Vicent Pérez Ferrandiz
ROSA MORLESÍN LEÓN
Ximo López Rovira
Miguel juan Reig Abad
Fran Bernat Socarrades
Vicent Ros Gimeno
Rafa Masiá Espí
Luisa Notario
Lucía Beamud Villanueva
Vicent Canet Martínez
Manu de Gregorio
Víctor Manuel Serra Sanz
Jose Luis Bellés Tomás
Herminia Montins Gil
Víctor Manuel Serra Sanz
Joan Damià Bautista i Garcia

(encara estem rebent adhesions, s’inclouran al més prompte possible)

1.2. Anàlisi de la situació actual en l’esport des de la perspectiva de la diversitat.

En aquest apartat exposem diferents àmbits i circumstàncies discriminatòries en l’àmbit esportiu.

1.2.1. La presència del masclisme en l’esport

Les bases de l’esport s’han desenvolupat, a vegades, sota un prisma no igualitari, heteropatriarcal; i en l’ensenyament d’aquest, des d’etapes primerenques, s’ha centrat en un binarisme en el qual se li atribuïen esports de força, estratègia i destreses als homes i deixaven a un costat a les dones, relegant-les a la pràctica d’esports estètics, però sempre tutelades per homes: ja siga com a gestors, entrenadors i altre personal qualificat.

Un clar exemple d’aquesta discriminació és que les dones no van participar els primers Jocs Olímpics i, a l’any 1900, la seua participació va ser d’un 2%, xifra que no aconsegueix el 15% fins a 1972 i mai ha aconseguit o superat el 50% de participació.

Pel que fa al paper de la dona com a gestora o com a entrenadora, a Espanya, de les 65 federacions esportives tan sols 4 de 65 tenen com a presidenta a una dona (6,2%) i el nombre d’esportistes en possessió de llicència federativa és de 2.814.387 homes enfront de 771.746 dones, és a dir, un 78% d’homes i 22% de dones (dades 2018).

Fins i tot en la nostra societat es repeteixen mantres discriminatoris en les classes d’Educació Física amb la segregació o amb frases ben conegudes que atribueixen aspectes negatius a les dones o la feminitat com: “corres com una xiqueta”, “tens menys força que una xica”, “això és un esport d’homes”

La presència estimada de les dones esportistes en els mitjans de comunicació és de només un 5% (anàlisi de l’estudi de Saiz Baranda 1979-2010), unes vegades sola (2%) i altres acompanyada per almenys un protagonista masculí (3%), mentre que l’home ho era en el 92%.

Segons la AFE i un estudi publicat per FIFPro, un 49% de les jugadores professionals de futbol no cobren cap salari i de les jugadores restants, el 61% cobra menys de 500 euros al mes.

1.2.2. La invisibilitat de les persones diverses en l’esport

Al fil de la baixa presència mediàtica de la dona en l’esport, la presència de les persones amb discapacitat o diversitat física i/o intel·lectual és pràcticament inexistent, malgrat les intervencions específiques de les administracions per a promoure l’esport inclusiu i que hi ha lligues específiques i la majoria d’esports es practiquen en la seua modalitat adaptada.

L’estigma cap a les persones que conviuen amb el VIH continua amb el seu invisibilización hui dia, fet que produeix una desinformació que desemboca en por, violència, discriminació, serofobia interioritzada i frena el diagnòstic primerenc. S’ha identificat i denunciat a diverses federacions nacionals i autonòmiques que exigeixen proves il·legals de VIH a esportistes i utilitzen el seu seroestatus per a excloure’ls, a pesar que la pràctica esportiva no és una via de transmissió.

Hem assistit a casos visibles de vulneració dels drets humans dels menors trans* com quan a la xiqueta trans, de només 8 anys, anomenada Ona, se li prohibia continuar gaudint de la seua vida esportiva, competint amb les seues companyes. Ens veiem en l’obligació de ressaltar que la comesa de clubs i federacions és, principalment, propiciar que les persones tinguen la possibilitat d’accedir i practicar esport.

La imatge distorsionada que s’està intentant crear de les dones trans* esportistes, de manera malintencionada, està basada en prejudicis i no en dades objectives ni fets. Se li pressuposa un avantatge fisiològic a les dones trans* i es qüestiona la seua participació; no obstant això, en esportistes cis s’admiren els avantatges fisiològics realment constrastades, ja siga la seua altura, la seua corpulència, un metabolisme més eficient (Michael Phelps, p. ex. produeix la meitat d’àcid sarcolático que la resta de nadadors), un cor amb un rendiment increïble (Miguel Indurain podia passar de 190 i bombar fins a 45l/min per a passar a 58 pulsacions per minut) , etc.

Són les persones trans* les que, si han tingut el valor suficient com per a accedir als lavabos i vestuaris corresponents amb la seua identitat de gènere , són increpades, i fins i tot agredides.

Les tècniques de verificació de gènere que s’apliquen en l’esport han hagut de canviar contínuament perquè s’ha demostrat que no aporten dictàmens definitius, són invasives, patologizantes i es basen en criteris culturals que no es poden sostindre des de la ciència: Les proves inicials es basaven en la comprovació genital que vulnerava la intidad de les dones. Després en les proves genètiques que van resultar no ser definitives, per exemple, per a aquelles dones cis que tenien resistència a la testosterona. Ara s’aplica el criteri de les anàlisis hormonals, però, ni les persones som hormoestables ni tampoc és vàlida per exemple, amb dones com Caster Semenya que una persona amb variacions intersexuals. Hui dia cap persona trans* ha pogut participar en els JJOO.

La presència de les persones trans* en l’esport base és quasi inexistent i les polítiques d’admissió en les federacions i en la competició d’alt nivell no respecten els seus drets humans ni s’ajusten a les necessitats de la realitat social i a la legislació vigent, impedint, en la majoria dels casos, l’accés i el desenvolupament esportiu d’aquestes persones.

La segregació per gènere (binarisme de gènere) representa un escull molt pronunciat que impossibilita en molts casos la participació de les persones amb variacions intersexuals i que a vegades pot arribar a estigmatitzar-les. L’esport mixt és una eina d’integració que es pot implementar ja en la majoria d’esports d’equip. Aquesta modalitat fomenta la participació i la visibilitat de les dones i a més permet l’accés de persones no binàries en l’esport, en les mateixes condicions que la resta de persones.

La llibertat per a expressar l’orientació afectiu-sexual de les persones està molt limitada a la resposta social i, unànimement, les persones esportistes que posteriorment han visibilitzat la seua orientació han expressat que han patit problemes de desenvolupament esportiu per no poder expressar-se lliurement o viure la seua realitat per a poder rebre públicament afecte i suport que els hauria sigut molt important per a poder deslligar tot el seu potencial.

El nombre de persones l’orientació afectiu sexual de les quals no normativa havia sigut declarada o era visible en els últims JJOO (Riu 2016) va ser de tot just 49 (0,4%) enfront de 11.551 atletes. En tota la història de la lliga de futbol masculí d’Espanya no hi ha cap esportista que haja declarat una orientació afectiu-sexual no normativa.

1.2.3. La LGTBI-fòbia en l’esport

Des de la mort de Justin Fashanu en 1990, el primer jugador de futbol que va declarar públicament la seua homosexualitat estant en actiu, víctima de l’assetjament sistemàtic per la seua orientació i de quedar apartat de l’esport per part dels clubs fins als insults i desqualificacions que han patit les fubtolistas del Real Club Esportiu de La Corunya que van fer pública la seua relació aquest mateix 2019, es repeteixen els mateixos patrons LGTBI-fobos que intenten minar les vides i carreres de les persones diverses en l’esport.

No fa falta buscar exemples de LGTBI-fòbia en l’esport d’elit, el dia a dia de les competicions esportistes està plagada d’insults d’odi, normalitzats i consentits, cap al col·lectiu LGTBI amb insults i amenaces; fins i tot en l’esport base.

La reivindicació dels col·lectius desfavorits en l’àmbit esportiu no és exigir que se’ns posen les coses més fàcils, sinó que no ens les posen més difícils.

8 comments

  1. Como hombre heterosexual en un equipo LGTB+ se podría decir que soy una minoría. Pues bien,en más de 15 años de pertenencia a esta maravillosa comunidad,ni una sola vez he sido discriminado,herido o vejado por mi condición. Ojalá esto se trasladará a esa otra comunidad más grande que es la Sociedad en general. Para éso estamos luchando,y vamos venciendo, como comprobamos cada vez más en entrenamientos y competiciones con el cariño que esporádicamente se nos muestra. Ánimo, compañeres!!

  2. Gracias una vez más por ayudar a construir la Sociedad que queremos y que nos incluye a todes. Nuestro apoyo desde Vitoria-Gasteiz.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *