8M per un esport lliure de masclisme

Les bases de l’esport s’han desenvolupat, a vegades, sota un prisma no igualitari, heteropatriarcal; i en l’ensenyament d’aquest, des d’etapes primerenques, s’ha centrat en un binarismo en el qual se li atribuïen esports de força, estratègia i destreses als homes i deixaven a un costat a les dones, relegant-les a la pràctica d’esports estètics, però sempre tutelades per homes: ja siga com a gestors, entrenadors i altre personal qualificat.

Un clar exemple d’aquesta discriminació és que a les dones no se’ls va permetre participar en els JJOO fins a l’any 1900 i la seua participació va ser d’un 2%, xifra que no aconsegueix el 15% fins a 1972 i mai ha aconseguit o superat el 50% de participació.

Respecte al paper de la dona com a gestora o com a entrenadora, a Espanya, de les 65 federacions esportives tan sols 4 de 65 tenen com a presidenta a una dona (6,2%) i el nombre d’esportistes en possessió de llicència federativa és de 2.814.387 homes enfront de 771.746 dones, és a dir, un 78% d’homes i 22% de dones (dades 2018).

Fins i tot en la nostra societat es repeteixen mantres discriminatoris en les classes d’Educació Física amb la segregació o amb frases ben conegudes que atribueixen aspectes negatius a les dones o la feminitat com: “corres com una xiqueta”, “tens menys força que una xica”, “això és un esport d’homes”

La presència estimada de les dones esportistes en els mitjans de comunicació és de només un 5% (anàlisi de l’estudi de Saiz Baranda 1979-2010), unes vegades sola (2%) i altres acompanyada per almenys un protagonista masculí (3%), mentre que l’home ho era en el 92%.

És nostra responsabilitat lluitar contra el masclisme a l’esport i la resta de la societat. Molta faena, però un futur divers i just si conjuminem forces.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *